FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
seus fruits, les garrofes (Ceratonia siliqua). garrofer bord Arbre de l'amor. garrofer del diable [o garrofer pudent] Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors d'un groc verdós i llegums pènduls, tòxic i pudent, que es fa als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les gramínies, cespitosa, de tija sovint ajaguda, d'espigues molt estretes i d'espiguetes sèssils i amb una sola gluma, pròpia de sòls calcigats (Lolium perenne). margall bord Planta anual de la família de les gramínies, amb espiga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mig i encaixats, que cosits formen qualsevol dels plecs de setze fulls d'un llibre. Cinquena part d'una mà de paper. quadern de bitàcola Llibre de bord on cada pilot anota les principals incidències de la navegació d'una nau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flor de la clavellina, de calze tubulós i pètals dentats o dividits en lacínies, de color vermell, purpuri, rosat o blanquinós en les espècies silvestres, i encara d'altres colors en les plantes cultivades. Clavellina 1 1. clavell bord [o clavell boscà] Clavell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trifoliolades, flors grogues i fruit caragolat en hèlix, pròpia de les terres mediterrànies càlides i sovint plantada als jardins (Medicago arborea). alfals bord Planta de la família de les papilionàcies, molt semblant a l'alfals cultivat, però de flors grogues i fruit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta d'hort de la família de les compostes, de fulles grosses i blanes i capítols de flors grogues ligulades, de la qual es cultiven diverses varietats (Lactuca sativa). enciam bord Planta herbàcia de la família de les compostes, robusta, de fulles pinnatipartides o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la família de les rosàcies, d'escorça aromàtica, fulles lluents per sobre i flors d'un blanc trencat disposades en raïm, originari d'Amèrica del Nord, conreat com a ornamental i arbre de fusta (Prunus serotina). cirerer bord Gatzerí 1. cirerer bord Cirerer no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cobert amb cúpula o amb cimbori, comú a la nau transversal i a la principal. Barra de ferro que divideix la rama d'una màquina tipogràfica en dues meitats. Vaixell de guerra dotat de gran velocitat i autonomia. En nàut., acció de creuar. Viatge o passeig turístic a bord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sortia amb una noia de Vic. Nom amb què els pares designen els fills. Vaig sortir amb la dona i els nois. Adreçant-se a un amic. Escolta, noi. Apa, nois! ésser noia Una dona, després de la pubertat, ésser verge. Renoi. Noi! Si que corres! noi de bord Aprenent de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral polimorf del carboni que cristal·litza en el sistema cúbic, és el més dur de tots els minerals, presenta bona exfoliació i una lluïssor intensa i s'usa com a pedra preciosa. Un anell amb un diamant. Dur com un diamant. Diamant bord. diamant brillant Brillant [...]
